Un Convuls segle XIX : 1813-1906 / text de Josep M. Bunyol; amb l'assessorament de Jordi Roca Vernet
Bunyol, Josep Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 60-65 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

Els enfrontaments civils constants derivats del procés de construcció de l'estat i la seva consolidació posterior van portar a l'exili catalans de diverses tendències polítiques. Liberals, carlins, republicans i anarquistes van haver de fugir de represàlies i persecucions i marxar a diversos països d'Europa i d'Amèrica.

La República a Barcelona : 1873-1874 / Miquel González y Sugrañes ; Jordi Roca Vernet (Ed.) ; Ginés Puente
González i Sugrañes, Miquel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023
428 p. : il. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques. Índex. Conté: Del republicanisme a la Primera República : milícies, obrers i federals / per Jordi Roca Vernet -- La República en Barcelona : apuntes para una crónica / por Miguel Gonzáles Sugrañes -- Les autoritats durant la Primera República / per Ginés Puente.
ISBN 9788491564768

Com s'informa en la contraportada del volum, "la història de la Primera República és un país desconegut per a la majoria. És una història fascinant per si mateixa, sense ser el precedent de res, i ens mostra la imprevisibilitat dels moments d'acceleració del temps històric. Per apropar-nos-hi i descobrir el que va significar, en aquest volum reproduïm el llibre original de Miquel González Sugranyes "La República en Barcelona. Apuntes para una crònica". Aquest no és un llibre de memòries d'un vell republicà sinó un llibre d'història escrit per un testimoni, protagonista i analista alhora". L'edició incorpora un estudi introductori "que permet conèixer tant els fonaments del republicanisme i del federalisme com la centralitat de la tensió entre les bases del republicanisme i les institucions en la construcció de la democràcia. A més, el llibre permet consultar els annexos de l'obra de Sugranyes amb més d'un centenar de documents, cadascun precedit d'una petita descripció que s'ha incorporat en aquesta edició per a la lectura. També inclou les biografies de les autoritats polítiques i militars protagonistes de la Primera República a Barcelona".

La Movilización popular urbana a través de las fiestas cívicas y el carnaval : Barcelona, 1844-1868 / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 46 (julio-diciembre 2021), p. 53-85
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

La Bullanga de Barcelona. La ciutat en flames : 25 de juliol de 1835 / Jordi Roca Vernet, Núria Miquel Magrinyà
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
283 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya) 
Bibliografia.
ISBN 9788418033445

El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d'El Torín de la Barceloneta, des d'on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l'assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l'energia del vapor i l'assassinat del governador militar. Abans ja s'havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia. (Editorial).

Juan Antonio Llinàs (1789-1854) : de liberal revolucionari a demòcrata federal / per Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 205686 Republicans catalans del segle XIX : Espanya i nació a Catalunya. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020

La Violencia política del liberalismo exaltado durante el Trienio Liberal. La defensa del régimen constitucional desde Barcelona / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 22 (2021) , p. 155-186
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El present treball analitza la violència política exercida pels liberals durant el Trienni Liberal i estableix diferents categories en l'anàlisi d'aquesta. Es pretén també dirimir quina va ser l'actitud de les autoritats enfront de la violència, i de quina manera es va relacionar aquesta amb l'extensió de la por a l'enemic interior en la rereguarda liberal. L'estudi valguda la hipòtesi que la violència política es va incrementar en la mesura en què les autoritats liberals es van sentir amenaçades pels enemics interiors i exteriors. També va contribuir a aquesta violència la pressió del liberalisme exaltat en el marc de les seves demandes de justícia popular, o revolucionària, contra els enemics del règim liberal. Paral·lelament, el conflicte contra els realistes va trencar l'equilibri entre els poders institucionals, la qual cosa va incrementar significativament el nivell de violència, fins que es va imposar el poder militar amb el suport del liberalisme exaltat i popular.

Revolució liberal/BCN : 1820-1843 : guia d'història urbana / autoria: Jordi Roca i Vernet i Núria Miquel ; coordinació editorial: Marta Iglesias i Ana Shelly ; fotografia: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHBC), [et al.]
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, 2020
1 desplegable (24 p.) : il., plàn. ; pleg. 21 * 10 cm (Guies d'Història Urbana del MUHBA, 28) 
Cronologia.

La Vaga de la Canadenca : el Waterloo de la CNT i la jornada laboral de les vuit hores / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 99-118
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

Identitats i cultures polítiques / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 199683 Els Orígens de l'època contemporània : balanç historiogràfic des dels estudis locals : homenatge a Josep Fontana. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers : [Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : CCEPC : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs], 2020. p. 179-216

La Llibertat de cultes i la tolerància religiosa a la premsa liberal de Barcelona durant el Trienni Progressista (1840-1843) / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 25 (2018) , p. 111-122 : il.
Número monogràfic: Història de la premsa diària de Barcelona. Notes a peu de pàgina.

Barcelona, enginy de la revolució liberal : exaltats, milicians i conspiradors [Enregistrament de vídeo] / amb Jordi Roca Vernet, historiador ; presenta: Joan Solé, ponent de la Secció
Roca i Vernet, Jordi


2020
1 fitxer de vídeo (96 min) : digital, so, color, fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, 13 de gener de 2020. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès.

El Trienni Liberal constituí un moment extremadament convuls. Els col·lectius i individus que van integrar el moviment liberal exaltat barceloní van crear un espai capaç d'articular un moviment heterogeni en el qual s'integraven les societats secretes (comuners, paramaçons i carbonaris), i un bon nombre de milicians procedents dels sectors populars del liberalisme.

Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.

Les tranferències de la tradició constitucional catalana al liberalisme. Cap a una història global i federalitzant de la nació espanyola. A propòsit d'un escrit de Joan-Lluís Marfany / per Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 67 (2013) , p. 163-178 (Notes de debat) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Restauración de Fernando VII : la transformación represiva y autoritaria de la monarquía. Barcelona, de Manuel Casamada a Luis Lacy / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 4, núm. 8 (2015) , p. 5-28 (Dossier. Guerras y posguerras en la Europa contemporánea) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

Aquest article aborda l'estudi de la Restauració com un procés de transformació de la monarquia, basant-se en l'increment de la concentració de poder en mans del rei. La prioritat de la monarquia fernandina va ser acabar amb la dissidència política, per la qual cosa va desplegar una intensa campanya repressiva contra els liberals que va comptar amb la col·laboració submissa de la Inquisició, va eliminar les tradicions polítiques consuetudinàries per a la resolució de conflictes en l'àmbit local i va silenciar les veus discrepants que apel·laven a un règim monàrquic que oferís una alternativa entre el liberalisme i la reacció. Tot això es duu a terme a través de l'anàlisi dels discursos commemoratius dedicats a les víctimes de la Guerra de la Independència de Manuel de Casamada, del procés judicial contra el tinent general Luis Lacy i de la negativa del monarca a reconèixer l'autoritat de la Junta de Gremis, Col·legis i Fabricants que s'havia conformat per intentar salvar la vida de Lacy.

Las Plazas y la representación de la nación liberal, Barcelona 1820 - 1857 / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 11-23 : plàn.
 (Símbolos, celebraciones e iconografías) 
Notes.

Representar y celebrar el proceso de construcción nacional / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 3-9
 (Símbolos, celebraciones e iconografías) 
Notes.

La Barcelona revolucionària i liberal : exaltats, milicians i conspiradors / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Fundació Noguera, 2011
475 p. ; 24 cm (Estudis, 60) 
Bibliografia.
ISBN 9788499751696

Aquesta obra constitueix l'anàlisi més completa existent sobre la història política barcelonina en uns anys fundacionals de la nova política liberal i d'allò que hom ha anomenat els orígens de la modernitat política europea, del bressol dels espais públics liberals fecundats per noves associacions, clubs i tertúlies, formes encara deutores de les antigues corporacions i el modern individualisme. És un estudi que ens indica la manera com les societats secretes liberals actuaven com a noves organitzacions polítiques, ja fos en el si de la tertúlia patriòtica o bé creant clubs polítics, com en el cas del gabinet de lectura del Palau de la Virreina del Perú. Van ser uns anys especialment importants en la mesura que representen alhora la culminació del procés de canvi obert durant la guerra del Francès, i el naixement de noves generacions i formes de fer política. El buidatge sistemàtic de la premsa barcelonina li ha permès a l'autor reconstruir des d'una vessant social i cultural la història del moviment liberal, ajudat també dels fons procedents de l'arxiu del Congreso de Diputados, de la Diputació i de l'Ajuntament de Barcelona. Les dades també han estat nodrides amb els fons privats de diverses autoritats del Trienni.

La cultura constitucional del Trienni i el discurs sobre el ciutadà liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 60-76 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

Les pràctiques i discursos polítics del liberalisme modificaren la cultura constitucional durant el Trienni Liberal i aportaren nous significats a la Constitució de 1812. Els liberals exaltats transformaren la condició de ciutadà per acostar-se al conjunt de la societat. La ciutadania depenia de la virtut i de l'exercici de la política, i deixava en un segon pla l'articulat de la Constitució. Les dones i el món popular accediren a la ciutadania.

Lectura catalana de la Constitució de 1812 : una proposta federalitzant del liberalisme moderat a catalunya durant el trienni liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 203-218
 (Història local) 
Notes.

Tradició constitucional i història nacional (1808-1823) : llegat i projecció política d'una nissaga catalana, els Papiol / Jordi Roca i Vernet
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona ; Lleida : Fundació Ernest Lluch : Pagès, 2011
324 p. ; 21 cm
Obra guanyadora de la VI Beca de Recerca Ernest Lluch (2009).
ISBN 978-84-9975-162-7

La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis (1812) no ha despertat gaire interès entre als historiadors catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l'època. La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i la dels seus nebots Benet i Marià Rubinat serveix de fil d'Ariadna per no perdre's en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la naixent nació liberal espanyola. Els pares de la Constitució foren menys liberals que els seus intèrprets immediatament posteriors però tots ells empraren la història per definir l'abast del canvi polític i social que suscità la promulgació de la Constitució. Aquell historicisme polític era nou però no la fascinació per la història que s'havia conreat entre els principals centres de coneixement del darrer terç del segle XVIII. La família Papiol representa com els vestigis de l'austriacisme es transformaren en l'anhel de recuperar la història política de Catalunya a través de la recopilació de llibres i documents de tota mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d'obres d'historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les tropes napoleòniques. Francesc de Papiol era besnét de l'alcalde de Vilanova, Joan Papiol i Raventós, capturat i mort en el campament de les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona l'estiu de 1714, i fou l'oncle dels germans Rubinat protagonistes de l'intent d'assimilació de la Diputació Provincial de Catalunya a l'antiga Diputació del General, abolida després de la derrota austriaicista de 1714. Si Francesc somià en una reforma il·lustrada de la monarquia borbònica que recollís les peticions dels catalans, els seus nebots cregueren que la nació liberal espanyola els oferia l'oportunitat de redefinir les relacions entre Catalunya i la monarquia.